Les TICs han vingut per a quedar-se. Com a docents al segle XXI, no sols hem de poder usar-les, nosaltres i amb els nostres alumnes, per les bondats de les seves funcionalitats i per ésser una ferramenta d'ineludible domini en aquesta Societat de la Informació i la Comunicació; a més hem de ser capaços de vore el seu potencial.
Com a docents, no sols hem de donar-li a l'alumnat les habilitats necessàries per fer un bon ús de la tecnologia, utilitzar-la per estar al dia i tractar d'incloure activitats en què calga utilitzar les TICs, sinò que tenim l'obligació de reconèixer i explotar les capacitats, possibilitats i tot el potencial d'aquestes tecnologies com a recurs fonamental i potentíssim a l'aula. De la mateixa forma que fem ús de la llibreta o del llibre de text, cóm podríem tancar els ulls davant d'una tecnologia que possa a disposició de l'alumnat tot un món d'informació mitjançant un ordinador o un telèfon a la palma de la mà?
Reconéixer aquest potencial és el primer pas per al vertader desenvolupament de les TICs a l'aula, un recurs que, en la meva modesta opinió, encara té que caminar molt per a protagonitzar una revolució a l'educació proporcional a la que ha fet a la societat i que pot multiplicar les possibilitats a l'aula i mitigar els prejudicis de retalls educatius, recursos insuficients i altres manques amb les que hem de treballar dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada